Veus passar el temps,
veus passar el temps i com te'n vas amb ell,
des del teu trist racó,
cegat d'impotència que et crema les
ganes de continuar,
continuar un camí que tu et vares traçar,
que tu et vares traçar,
amb l'esforç de qui pega i no veu on.
Com qui pega i no veu on,
com qui es creu, i no sap com,
fart d'esperar contínues solucions.
Quan la ràbia creix i plena el teu cor,
és la por qui et parla i t'ofega com
un trist somriure apagant-se a poc a poc...
On vas i on deixes d'anar,
quin camí has triat,
o quin t'han deixat?
El temps se'ns en va
i els dies fan mal,
cansats d'esperar,
cansats d'esperar...
L'hora que està arribant!
Que està arribant...
L'hora que està arribant!
Que està arribant...! |
|
