Miràvem junts pel finestral plovia i tot estava moll, la pluja ens feia estar aprop, tan aprop... Mai hauriem vist aquell final. Ara la pluja s'ha acabat la teva absència em deixa sol, segurament el cel no em vol la pluja no et farà tornar. És amor, el que tinc al cor... El meu cor està plorant, t'enyora tant o més que jo està ferit malalt d'amor, sí d'amor, quan et somia li fas mal. És amor el quie tinc al cor...
